recogida de una actualidad con el ánimo de archivo y la opinión personal

lunes, 27 de octubre de 2014

Oda a la incoherència




"De blau, verd o marró..".

Ja fa uns anys que sona dins la meva ment aquesta triste cantarella, la que només troba l'insult com a l'única manera.. Atorga'm cert poder i enfarfegaré fins dalt les meves pròpies butxaques amb l'insípid aliment que li trec a l'ignorant i despreocupat col.lectiu, qui plora sempre pel darrera.  

S'entén que és condició humana l'obtenir bon benefici amb l'esforç de cada dia però, entretant, aquells inspirats en la igualtat somnien truites servides en plat escardat per la utòpica empatia.  Mentre uns laboren durament assolint l'alt destí dins les seves pròsperes carreres, d'altres resten aturats intentant gaudir al lloc on consideren la més cómoda de les fronteres.  

Sigui el premi quelcom honest o colmat de hipocresia, li pertoca a qui el treballa, doncs la nostra societat manté encara viu el salvatge tarannà de la criatura més depredadora, probablement perque encara no hem aconseguit canviar aquest caràcter primitiu sobrepassant la absurda dinàmica acumuladora.

Lluny, doncs, tots encara som del prat on bufa l'aire pertinent amb la brisa educativa, allà on creix el fresc past del discurs més coherent i on la vista s'obre a l'enfocada i colorida perspectiva..

El temps imposa, el temps estima, la feblesa d'allò que és cordial encara resta massa repartida..



.