recogida de una actualidad con el ánimo de archivo y la opinión personal

lunes, 26 de octubre de 2015

Consumir sin sopesar deteriora el pensamiento colectivo





"Creo que no estamos tanto ante una crisis económica, sino en una crisis de la mente, de nuestra forma de entender el mundo. La crisis más real -con independencia de los problemas económicos, que son muy reales- es la crisis de la inteligencia. No estamos solo ante una corrupción de las cosas, sino ante una corrupción de la mente. A mí me llama la atención que siempre se habla, y con razón, de libertad de expresión. Es obvio que hay que tener eso, pero lo que hay que tener, principal y primariamente, es libertad de pensamiento. ¿Qué me importa a mí la libertad de expresión si no digo más que imbecilidades? ¿Para qué sirve si no sabes pensar, si no tienes sentido crítico, si no sabes ser libre intelectualmente?" 

"También ocurre que uno intenta pensar y escribe cuatro especulaciones y no puede hacer nada. Piensas pero no tienes poder. De ahí el poder de la política".



-----------------------------------------------------------------




Es posible que en determinados momentos, durante la dinámica y placentera práctica de alimentar a nuestra razón, se observe un incremento en el sentido más mordaz de la decadencia intelectual globalizada.  Así ocurre, especialmente, cuando uno escucha con atención a ciertos eruditos de la cultura internacional manifestando que el desarraigo individual por compensar la falta de criterio generalizado que existe, lo que provoca la mayoría de los despropósitos sociales en la actualidad, está arraigado en el pésimo nivel de valores que practican nuestras castigadas sociedades actuales.

De esta manera observamos ciertos abandonos de nuestra cultura sobre conceptos establecidos en el pasado, todos circunscritos dentro de la envolvente del comportamiento individual en el marco colectivo.  Estas desatenciones, tales como la evolución del lenguaje hacia su deterioro, el consumismo material desenfrenado por cualquier cosa que se ponga de moda y la falta de un arraigo de colectividad ante una realidad globalizada, por ejemplo, desencadenan la actual y crítica situación que está siendo aprovechada por aquellos que sí entienden esa pérdida de criterio y pasan, por tanto, a ejecutar una acción egocentrista que fortalecerá más aun el proceso de negligencia que aísla, desampara y desanima a quien pretenda luchar por un cambio radical en el gobierno de su entramado social más inmediato.

Pierre Lévy, eminente escritor, filósofo y profesor tunecino, nos acercó a un análisis de la inteligencia colectiva, hace ya más de una década (enlace a pdf).  Nos habla de la relevancia que tiene la autonomía personal ante una globalizada inteligencia comunal, de su fácil disposición para publicar pensamiento a través de contextos dentro del entorno global que construye nuestra realidad virtual, gracias a la plataforma de salida que nos dispone internet y a la que, la mayoría de los seres humanos, tenemos un amplio acceso en nuestros días.


Conferencia en inglés subtitulada en español 


En esta época de desmesurada publicación nos debemos asegurar de nuestras fuentes más certeras y experimentadas antes de tomar cualquier determinación.  Tanto el proceso de evolución positiva individual como el colectivo dependerán de los principios que tomemos como base para que se regule acertadamente nuestro consumo y nuestra producción de información más correcta y racional.

You are the content you publish.. (.. and so becomes your social environment) 




. 


miércoles, 14 de octubre de 2015

L'educació i la moderació evolutiva dels nostres infants





"Els nens que fan activitat extraescolar física i esportiva durant més de cinc hores a la setmana rendeixen menys en els seus estudis, segons constata un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de les illes Balears (UIB). Després d'analitzar de manera conjunta les activitats i les pautes de descans, conclou que els nens de primària amb millors resultats acadèmics són els que dormen entre 9 i 10 hores i practiquen exercici de manera moderada, entre dos i cinc hores a la setmana.

En canvi, els pitjors resultats acadèmics es produeixen entre els menors que segueixen patrons inadequats de descans, amb menys de 9 i 10 hores de son, i un nombre elevat d'activitats esportives, que superen les cinc hores a la setmana. El treball, en què han participat 573 alumnes de primària de 18 escoles de Barcelona, Mallorca i Menorca, confirma que ficar-se al llit tard i aixecar-se aviat repercuteix de manera negativa en el rendiment acadèmic, i alerta de l'existència d'una pauta de descans nocturn insuficient i irregular cada vegada més freqüent en els nens i els adolescents.

Això pot causar que durant les primeres hores de classe els alumnes es trobin adormits i no tinguin la capacitat d'atenció necessària per seguir les classes. Per això, els experts adverteixen que anar a dormir més tard de les 10 de la nit dificulta que els joves es llevin bé".




----------------------------------------------------------------------






Només en la moderació hi trobarem la clau.  

Com tots sabem, tot el que es fa amb seny en aquesta vida proporciona uns resultats satisfactoris de futur, doncs allò que s'imposa per la força esdevé un infern i un despropòsit absolut.  Si obliguem a un infant a fer més de quatre o cinc hores de qualsevol activitat física o matèria didàctica reiterades resultarà, sens dubte, en un impediment físic i un tap en el seu desenvolupament psico-pedagògic individual.

Tots aquells pares de família que porten els seus fills diàriament a realitzar activitats extra-escolars per incompatibilitats horàries, sincerament, haurien de fer-s'ho mirar.  Jugar amb plena llibertat és tant necessari per una ment jove com aburrir-se de veritat, doncs d'aquí surgeix gran part de la creativitat que es desenvolupa en l'individu així com, per exemple, la seva capacitat d'inventar.  Tantmateix hem de considerar que les escoles d'avuí dia, a diferència de les institucionalitzades del passat, imparteixen amb un criteri adequat tot allò necessari per poder desenvolupar les eines indispensables en la solvència evolutiva de l'infant.  Ja sigui amb major o menor criteri de l'escola que escollim enguany, a pesar del pla d'estudis imposat per decret ministerial, de segur que mantindrà el rigor, el mètode i la mecànica necessària per conduïr al nen pel camí del seu entorn evolutiu més correcte i natural.

Ademés, hem de considerar que l'únic i veritable èxit a la vida és aconseguir trobar el punt d'equilibri en allò que anomenem la felicitat, també en la certesa i seguretat personal i no, contràriament, fer un intent d'amalgamar sota pressió el màxim del potencial cognitiu o esportiu a un infant per que esdevingui un èsser que destaqui per sobre de tots al seu voltant.  Doncs potser un no ha de ser superior a un altre en quelcom determinat si l'esforç que ha de dur a terme resulta un dolorós camí amb un nivell de sacrifici que el farà caure en la desesperança i, possiblement, en l'abandonament de qualsevol altre via de desenvolupament individual.  

Les elits competitives en l'esport que observem darrerament s'assoleixen exclusivament gràcies a l'ús de la tecnologia més innovadora i la química i la farmacèutica irracionals, on clarament s'intenten superar els límits naturals de les persones qui mai no podran superar un nivell de potencia física determinada.  Casos concrets com el del Sr. Roberto Dueñas, per exemple, són fets casuals on la persona evoluciona natural i físicament adaptable a un esport en particular i la pura casualitat el porta a convertir-se, en aquest cas, en un reconegut i fructífer jugador de bàsquet professional. 

Cal mirar, per tant, en vers els nivells educatius més ètics i més clarament enfocats al seu raonable futur entorn social i natural, així com els emprats als països del nord d'Europa, Finlàndia, Suècia, Noruega o Dinamarca, on mostren un tarannà social a posteriori com una prova de que aprenen el necessari a les seves escoles i també en l'educació familiar. Així aquests ens demostren els índexs més favorables provablement de tots els nivells socio-culturals, si ho comparem amb d'altres sistemes educatius del planeta, incloent l'abusiu i esclavista de Corea del Sudtant venerat en aquests dies de internacional lluita aferrissada per la obtenció dels millors resultats estudiantils globals.

Si us plau, deixem que els nostres fills cerquin el seu propi destí sense les riguroses imposicions d'adults il·lustrats per la breu i sempre insuficient experiència, i abandonem d'una vegada aquelles activitats implantades de pares a fills que intenten corregir els seus fracassos del passat.

Cadascú és, per sort, prou divers i digne, i sobretot amo d'escollir el seu propi camí en llibertat.

Salut, moderació i alegria, que aquesta vida dura quatre dies i en dos d'ells, està el cel ennuvolat.




.