recogida de una actualidad con el ánimo de archivo y la opinión personal

miércoles, 14 de octubre de 2015

L'educació i la moderació evolutiva dels nostres infants





"Els nens que fan activitat extraescolar física i esportiva durant més de cinc hores a la setmana rendeixen menys en els seus estudis, segons constata un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de les illes Balears (UIB). Després d'analitzar de manera conjunta les activitats i les pautes de descans, conclou que els nens de primària amb millors resultats acadèmics són els que dormen entre 9 i 10 hores i practiquen exercici de manera moderada, entre dos i cinc hores a la setmana.

En canvi, els pitjors resultats acadèmics es produeixen entre els menors que segueixen patrons inadequats de descans, amb menys de 9 i 10 hores de son, i un nombre elevat d'activitats esportives, que superen les cinc hores a la setmana. El treball, en què han participat 573 alumnes de primària de 18 escoles de Barcelona, Mallorca i Menorca, confirma que ficar-se al llit tard i aixecar-se aviat repercuteix de manera negativa en el rendiment acadèmic, i alerta de l'existència d'una pauta de descans nocturn insuficient i irregular cada vegada més freqüent en els nens i els adolescents.

Això pot causar que durant les primeres hores de classe els alumnes es trobin adormits i no tinguin la capacitat d'atenció necessària per seguir les classes. Per això, els experts adverteixen que anar a dormir més tard de les 10 de la nit dificulta que els joves es llevin bé".




----------------------------------------------------------------------






Només en la moderació hi trobarem la clau.  

Com tots sabem, tot el que es fa amb seny en aquesta vida proporciona uns resultats satisfactoris de futur, doncs allò que s'imposa per la força esdevé un infern i un despropòsit absolut.  Si obliguem a un infant a fer més de quatre o cinc hores de qualsevol activitat física o matèria didàctica reiterades resultarà, sens dubte, en un impediment físic i un tap en el seu desenvolupament psico-pedagògic individual.

Tots aquells pares de família que porten els seus fills diàriament a realitzar activitats extra-escolars per incompatibilitats horàries, sincerament, haurien de fer-s'ho mirar.  Jugar amb plena llibertat és tant necessari per una ment jove com aburrir-se de veritat, doncs d'aquí surgeix gran part de la creativitat que es desenvolupa en l'individu així com, per exemple, la seva capacitat d'inventar.  Tantmateix hem de considerar que les escoles d'avuí dia, a diferència de les institucionalitzades del passat, imparteixen amb un criteri adequat tot allò necessari per poder desenvolupar les eines indispensables en la solvència evolutiva de l'infant.  Ja sigui amb major o menor criteri de l'escola que escollim enguany, a pesar del pla d'estudis imposat per decret ministerial, de segur que mantindrà el rigor, el mètode i la mecànica necessària per conduïr al nen pel camí del seu entorn evolutiu més correcte i natural.

Ademés, hem de considerar que l'únic i veritable èxit a la vida és aconseguir trobar el punt d'equilibri en allò que anomenem la felicitat, també en la certesa i seguretat personal i no, contràriament, fer un intent d'amalgamar sota pressió el màxim del potencial cognitiu o esportiu a un infant per que esdevingui un èsser que destaqui per sobre de tots al seu voltant.  Doncs potser un no ha de ser superior a un altre en quelcom determinat si l'esforç que ha de dur a terme resulta un dolorós camí amb un nivell de sacrifici que el farà caure en la desesperança i, possiblement, en l'abandonament de qualsevol altre via de desenvolupament individual.  

Les elits competitives en l'esport que observem darrerament s'assoleixen exclusivament gràcies a l'ús de la tecnologia més innovadora i la química i la farmacèutica irracionals, on clarament s'intenten superar els límits naturals de les persones qui mai no podran superar un nivell de potencia física determinada.  Casos concrets com el del Sr. Roberto Dueñas, per exemple, són fets casuals on la persona evoluciona natural i físicament adaptable a un esport en particular i la pura casualitat el porta a convertir-se, en aquest cas, en un reconegut i fructífer jugador de bàsquet professional. 

Cal mirar, per tant, en vers els nivells educatius més ètics i més clarament enfocats al seu raonable futur entorn social i natural, així com els emprats als països del nord d'Europa, Finlàndia, Suècia, Noruega o Dinamarca, on mostren un tarannà social a posteriori com una prova de que aprenen el necessari a les seves escoles i també en l'educació familiar. Així aquests ens demostren els índexs més favorables provablement de tots els nivells socio-culturals, si ho comparem amb d'altres sistemes educatius del planeta, incloent l'abusiu i esclavista de Corea del Sudtant venerat en aquests dies de internacional lluita aferrissada per la obtenció dels millors resultats estudiantils globals.

Si us plau, deixem que els nostres fills cerquin el seu propi destí sense les riguroses imposicions d'adults il·lustrats per la breu i sempre insuficient experiència, i abandonem d'una vegada aquelles activitats implantades de pares a fills que intenten corregir els seus fracassos del passat.

Cadascú és, per sort, prou divers i digne, i sobretot amo d'escollir el seu propi camí en llibertat.

Salut, moderació i alegria, que aquesta vida dura quatre dies i en dos d'ells, està el cel ennuvolat.




.