L’home que no volia la independència i que negava l’espoli fiscal vol decidir ara com ha de ser l’Estat català
11/04/2013
Arcadi Oliveres, el guru
dels moviments d’extrema esquerra antinacionalistes, ha elaborat un
manifest amb una monja benedictina, Teresa Forcades, en què estableix
com ha de ser el futur estat català. En els últims anys Oliveres ha fet
declaracions en què ha negat l’espoli fiscal, ha afirmat que no era
independentista i ha exhaltat uns suposats beneficis de l’allau
immigratòria. Ara Oliveres, que fa poc també va dir que cobrava en
negre, ha fet un manifest
en què vol drets de ciutadania “per a tothom”, “derogar la llei
d’estrangeria” i una Catalunya “sense exèrcit”. Oliveres i Forcades
volen que la gent se’ls uneixi i doni suport a aquest manifest.
-------------------------------------------------------------------
enllaç de la imatge
Benvolguts amics de somnoticia.cat: quan es critica a algú públicament és necessari demostrar la certesa de les paraules condemnatòries amb referències demostrades.
Si us plau, li faig el reclam de citar-nos exactament on A.Oliveres "ha negat l’espoli fiscal, ha afirmat que no era independentista i ha exhaltat uns suposats beneficis de l’allau immigratòria".. Sobretot en el contexte o amb el caràcter o significat que vostè ens manifesta. Si no ho fa, la seva crida perdrà tot el valor que pugui tenir.
Si, pel contrari, és vostè prou demostratiu, amb enllaços a les publicacions digitals pertinents preferentment, el senyor Oliveres, segurament, no obtindrà el important ajut que demanda de forma tant massiva i precipitada (segons va demandar la seva companya de campanya i monja benedictina Teresa Forcades, al programa Singulars d'ahir dimecres).
No tots tenim clar que la via d'escapament sigui la de crear un nou pais on vingui tothom a viure sense ganes de pencar. Els que vinguin i penquin seran els amos del seu destí. Fa massa temps que molts han oblidat que tots tenim uns orígens molt variats.
Si us plau, li faig el reclam de citar-nos exactament on A.Oliveres "ha negat l’espoli fiscal, ha afirmat que no era independentista i ha exhaltat uns suposats beneficis de l’allau immigratòria".. Sobretot en el contexte o amb el caràcter o significat que vostè ens manifesta. Si no ho fa, la seva crida perdrà tot el valor que pugui tenir.
Si, pel contrari, és vostè prou demostratiu, amb enllaços a les publicacions digitals pertinents preferentment, el senyor Oliveres, segurament, no obtindrà el important ajut que demanda de forma tant massiva i precipitada (segons va demandar la seva companya de campanya i monja benedictina Teresa Forcades, al programa Singulars d'ahir dimecres).
No tots tenim clar que la via d'escapament sigui la de crear un nou pais on vingui tothom a viure sense ganes de pencar. Els que vinguin i penquin seran els amos del seu destí. Fa massa temps que molts han oblidat que tots tenim uns orígens molt variats.
Personalment he seguit al senyor Arcadi Oliveres en més d'una conferència i m'ha semblat bastant coherent en les seves consideracions i en la forma de manifestar el seu enteniment pels temes econòmics i polítics. És més, considerant la pluja de ganivetades per l'esquena que estem rebent continuadament, els que no formem part d'aquest circ del poder, penso sincerament que un canvi de mètode és imperatiu i s'ha de implantar amb celeritat. L'escàndol de la corrupció ja és massa gegantí i qualsevol persona pot ofegar-se en la depressió de saber que una gran part en l'esforç de cada dia a la feina marxi a la butxaca d'algun espavilat dels coliseus del poder, i no diem res dels que s'ofeguen de gana perque no tenen què menjar degut als tancaments d'aixeta indiscriminats davant d'una situació clarament forçada de crisi econòmica.
Si són ells qui han de gestar el canvi, qué més dóna..!? Benvinguda sigui la seva valentia, seguretat i poder de convocatiria. La qüestió és que algú mogui l'opinió envers el camí del sentit comú per els demés, que la majoria de la població viu en estat mort. Personalment, com deia el poeta, prefereixo morir vivint que viure morint..
Ja n'hi ha prou de lladres, caradures i assassins de la llibertat..
Volem un estat que mantingui la lluita per l'esforç, que garanteixi un creixement basat en el sentit comú i que mantingui una encertada i coherent sensibilitat pel planeta que ens alimenta. Ni més ni menys.
Fins que això no ho entenguem TOTS, aquesta processò de descarats i corruptes mai no acabarà.
Bona tarda i força Catalunya!
Fins que això no ho entenguem TOTS, aquesta processò de descarats i corruptes mai no acabarà.
Bona tarda i força Catalunya!
Gràcies per invertir temps en respondre al libel difamatori del somnoticia.cat. Els arguments que doneu em semblen molts raonables.
ResponderEliminarGràcies pel reconeixement, aquesta pàgina em sorprén molt amb les seves publicacions darrerament..
EliminarQuant a l'espoli fiscal i la independència, les posicions d'Oliveres abans del 2011 eren si més no ambigues:
ResponderEliminarhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3961277/20111215/arcadi-oliveres-independencia-tampoc-tindriem-poder.html
http://www.vozbcn.com/2009/05/24/7262/oliveres-cataluna-trato-espana/
segons el punt de vista d’Oliveres, la solidaritat de Catalunya respecte a Espanya hauria de mantenir-se i, fins i tot, augmentar-se. “Som un territori més ric que la resta d’Espanya i per tant és lògic que s’aporti una part solidària:
http://camiindependencia.wordpress.com/2012/06/04/balanca-de-la-independencia/
Pel que hom observa de la qualitat del pensament del senyor Arcadi Oliveres, els arguments apunten en favor de la justa repartició de bens entre la població nacional, sense cap tipus de discriminació cultural, ni territorial. Com molt bé ho demostren els enllaços que ens heu aportat tant amablement. Moltes gràcies.
EliminarPer una banda, entenem la seva postura en analitzar les inversions en la formació dels inmigrants dins la propia comunitat autònoma de l'estat espanyol i que després n'ha gaudit del seu desenvolupament professional el territori català un cop ha inmigrat. No obstant, hauriem d'atendre als percentatges reals d'ajuda en retorn a la resta de l'estat nacional en forma de impostos generals (declaracions de renda, IAEs, tributs d'empresa, etc..) i els tributs derivats (preus de consum de bens al nostre territori), segons el Sr. Oliveres una equació equilibrada de la que un dubta bastant, si hem de ser sincers.
La qüestió ara és la de mantenir o no la confiança i creure en el que afirma una persona que dedica el seu temps a prodigar la igualtat entre individus, molt a pesar de les creences que hom acumula de les múltiples lectures que en fa de la actualitat amb tanta fervent denúncia social, eminentment partidista.
Els arguments, doncs, varien segons el punt de vista però el que tenim bastant clar, aquí tots, és que la terra és per qui la treballa. Si hi ha més feina a Catalunya que a altres comunitats de l'estat és per que l'esforç aquí ha estat més intens i la voluntat de treballar s'ha conduït amb més encert, indiscutiblement.
La història ens motiva per demandar mobilitzacions referendistes com a poble i el propòsit abusiu actual del govern central ens empeny a sublevar-nos amb tota magnanimitat en contra de l'opressió que s'està exercint sistemàticament contra el nostre territori.
Per tant, des d'aquí, apoiarem aquesta iniciativa que cerca "l'objectiu de la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja", amb això en tenim prou com a argument de futur, molt a pesar de les interpretacions sectoritzades que un anònim tingui de les sensibilitats d'un personatge significatiu, amb formació especialitzada i que defèn, de forma pública i reiterada, la conducta humana equilibrada i la necessitat de implantar el sentit común al món, clarament sense cap ànim partidista ni d'enriquir-se, començant per la nostra terra.
Moltes gràcies de nou..