REFLEXIÓ: comunisme vs. capitalisme

Tota aquesta gentola ha forjat, a través la ciència i la tecnologia de consum, eixerits especialistes en ficar a punt els motors del consumisme en aquesta societat de masses, depredadora, inclement amb el medi i la natura, que ens ha tocat viure.

Hem de practicar la consciència contínuament, xafigar, habitar i estimar aquesta terra en la qual naixem i morim. Entre aquests dos estadis hi ha un ventall d’emocions i sentiments humans, d’ànims..., i aprenem a treure forces per viure, sigui com sigui. Camins, destins i desitjos en són el nostre pa de cada dia i la saviesa de la terra sap fer-se present en l’harmonia i ritme de tots els éssers, de totes les coses, de tota la diversitat fonent-se amb la nostra naturalesa de ser humà, per ser un, per ser vida.

Encara he viscut temps d’assossec, de rodes mandroses i ferradures, de camp i de vida al carrer, de relació entre les persones, de humanitat, de innocència, de contacte amb la naturalesa..., he segut xiquet de canyars i arbres, de fang i pedres. Encara he vist els avis exercint d’avis, allunyats de residències i soledats; encara he vist els pares exercint de pares, allunyats de l’estrès i ansietats generats per feines i préstecs, encara he vist les persones ser persones, allunyades de l’egoisme i l’afany de lucre.  Encara, privat de llibertat, he sabut trobar espais per gaudir-la, amb plenitud.

Si, sóc part d’aquesta darrera generació que ha viscut la seva manera de veure i viure el món, per això avui me n’adono d’aquesta pobresa, d’aquesta mísera vida farcida de bens materials, d’aparells electrònics i diners plastificats que ens han portat la ruïna i la precarietat humanes, usurpant-nos la veritable felicitat,  petrificant-nos el cor.  

Per què? No continuem morint de la mateixa manera? Per què, doncs, hem d’abandonar aquests principis, aquests pilars de saviesa i comunió que ens permetien viure amb naturalitat i senzillesa?

Sembla que avui ja no som persones sinó individus, de vegades subjectes, esclaus d’un sistema imperial i tecnòcrata d’organització de la vida econòmica, social, judicial i política, basada en la concentració i exportació de capital per part de multinacionals que lluiten entre elles per aconseguir l’hegemonia via globalització comercial... sols comercial.  Aquesta globalització  és invent d'un capitalisme o absolutisme de poder industrial, financer i mediàtic estructurat per una classe política connivent amb bancs usurers i cohonestada per l’administració de justícia. Tota aquesta gentola ha forjat, a través la ciència i la tecnologia de consum, eixerits especialistes en ficar a punt els  motors del consumisme en aquesta societat de masses, depredadora, inclement amb el medi i la natura, que ens ha tocat viure.

Tanmateix, nosaltres mateixos som la productivitat, la competitivitat i el consum; nosaltres, la classe treballadora, cada vegada més explotada, amargada, frustrada, emprenyada, desmotivada, alienada, controlada, fracassada, angoixada, desesperada, som el seu aliment, l’aliment del capitalisme! 

Fins quant?

L’actual crisi és un muntatge dels poderosos. Quan els ideals comunistes han amenaçat els seus interessos en nom del bé comú i la qualitat de vida de la ciutadania creant una societat sense classes, sense jerarquies, sense privilegis, on l’estat és la seva societat en activitat o suma de la voluntat dels seus ciutadans, el seu propi poder... Quan el veritable socialisme ha intentat, en nom dels drets socials i la qualitat de vida, la gratuïtat total de la sanitat, de l’educació, lluitant per aconseguir fer públiques el màxim d’empreses i serveis socials, aleshores els empresaris del capital han dit: “No podem permetre de perdre els nostres privilegis, el nostre poder, el nostre status, la nostra preeminència econòmica.  Hem de ficar el nostre preu a tots aquestos serveis ”. “No podem permetre ésser foragitats del vèrtex de la piràmide i caure a un espai on el diàleg es desenvolupe en total llibertat, igualtat, diversitat  i condicions mútues”.

El món resta en mans de delinqüents, ¿qui, donades les circumstàncies, pretén viure en democràcia, llibertat i justícia? Aquesta és la realitat d’un món cada vegada més explotat, més deteriorat, més injust, més míser, més inhumà, on més de 4000 milions de persones viuen al llindar de la misèria i desenes de milions d’elles moren cada any conseqüència d’aquestes polítiques neoliberals i capitalistes. És aquest el seu éxit.

font

text editat per canko

                   ---------------------------------------------------------------------------------------------

Un discurs dels que toquen cor però manca, igual que les ideologies associades amb el socialisme, de l'apreciació de la realitat, de l'essència del ser humà.

En temps prehistòrics, tal i com vem iniciar-nos com a societats, els assentaments van començar a desenvolupar-se regits pels mateixos principis que en la actualitat.  L'única diferència és, potser, que la força física ha evolucionat en la capacitat intel.lectual.  Qui la posseeixi és qui governa.  I el que governa, sembla ser, és el que obté el benefici de la "bona vida" doncs el seu esforç inicial ha estat el d'aconseguir la posició del privilegi futur.

El problema d'ara és que qui governa en l'actualitat és tant o més estúpid que el que jeu desde que va nèixer, només que s'ha fet amic del llest i per tant ja és dins el rànking.  El polític de mans amb el banquer..

Aquest text, recomenat per Lluís Ronda, és clarament un intent de conscienciar al lector en un marc de idolatries que, al llarg de la història de la humanitat, han estat demostrades com mecanismes de la mateixa índole manipuladora que el propi poder del capitalisme que critica.  Per tant: un absurd que no traguem.

Ara, provat aquest darrer métode com impracticable i incoherent, hem de cercar la fórmula per continuar endavant en un nou sistema que aplegui tots els valors ètics i sostenibles possibles.  Serà la única manera en la que desviarem el planeta sencer de la estrepitosa decadència que està patint.

La ideologia que el text invoca és la coherent en l'estat perfecte, en la societat idealista.  Però siguem francs i mirem al nostre voltant.  La justícia no pot ser igual per tothom.., hi ha massa frikies voltant.