¡Esto parece un circo pero yo no soy el payaso!
Impressionant joc de força dels gobernants econòmics dels nostres estalvis.
Quan un client tenia diners per l'estalvi, anava al banc de tota la vida i dipositava els diners en un producte determinat referit a l'antic termini fix però amb un altre nom. Els dipòsits eren garantits pel personatge del banc, mai sobre el paper, i les avantatjes dels interessos eren alts dins el marc remuneratiu del moment. Joc de nens..
Un dia el banc, contactant-hi o no amb el usuari, canvien els dipòsits a termini per les ara famoses preferents. Quan un volia vendre unes preferents li comunicava al treballador del banc i en dos o tres dies es feia la transacció. Fins el dia en que el mercat financer va caure (o no..), el valor de les participacions havia caigut tant que les pérdues eren alarmants. La gent havia perdut un valor inmens dins els seus estalvis.
Un dia el banc, contactant-hi o no amb el usuari, canvien els dipòsits a termini per les ara famoses preferents. Quan un volia vendre unes preferents li comunicava al treballador del banc i en dos o tres dies es feia la transacció. Fins el dia en que el mercat financer va caure (o no..), el valor de les participacions havia caigut tant que les pérdues eren alarmants. La gent havia perdut un valor inmens dins els seus estalvis.
El banc no perd. Si algú necessita liquiditat podem parlar, diu en Fainé, què vol dir? Que li atorgarem un credit a baix interés!?
Quin gran banquer és vostè Sr. Isidre!!
Ja estic veient al gremi d'advocats fregant-se les mans..
Sabem qui ha provocat la producció d'aquest programa? (no cal dir res més..)
Només que cada dia penso més retorçadament..
No hay comentarios:
Publicar un comentario